Stieg Larsson

Stieg Larsson s’ha convertit en la gran sorpresa literària de l’any. L’escriptor suec ja ha publicat al nostre país dos de les tres novel·les que va escriure just abans de morir: “Els homes que no estimaven les dones” i “La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina". La primera d’elles, ha aconseguit aquí i a tota Europa unes vendes impensables ara fa uns anys, la segona va per el mateix camí i la darrera obra arribarà en breu a les llibreries.

Larsson ha sabut aconseguir un estil senzill però no vulgar, que ha estat la fórmula per a agradar a tots els públics. Les obres majoritàries no acostumen a ser grans novel·les qualitativament parlant i Larsson ha fet una obra comercial sense descuidar la qualitat. També s’ha de dir que la desgracia de la mort de Larsson (va morir pocs dies després d’entregar la trilogia al seu editor) ha estat, encara que sigui trist, un altre motiu que ha augmentat el seu èxit, igual que les baralles dels seus familiars per quedar-se amb les suculents xifres que han reportat les seves obres.

El més important, malgrat polèmiques i draps bruts, és que Larsson ens deixa una obra important (més de 1.800 pàgines dividides en tres llibres) d’una qualitat indiscutible, unes obres que faran que el recordem com un dels grans mestres de la novel·la negra actual. El protagonista de la novel·la, alter-ego de l’autor, es veurà immers en una trama enrevessada on l’ètica periodística i empresarial queda en entredit.

Actualment comptem amb una còpia del llibre “Els homes que no estimaven les dones” i ben aviat adquirirem “La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina”.