miércoles, 7 de julio de 2010

A Ramon Estrada

El trobarem a faltar, ja ho crec, el trobarem molt a faltar: els seus amics, que sovint el venien a visitar i amb els que xerrava llargues estones, els treballadors i junta de l’AVVE, la seva estimada família, els nens de la biblioteca, la gent del barri, la Lluïsa, la Maria Josep, tants… fins i tot el gatet pèl-roig que saludava quan aixecava el cap de la seva Olivetti, a on creava les seves interminables fixes bibliogràfiques. Ell també s’estranyarà de la seva absència. Ha sigut un plaer haver-lo conegut.

Aviat farà 5 anys que vaig començar a treballar a la biblioteca. Vostè ja hi era com a voluntari des de principis dels 80, quan amb en Jaume veu començar a crear aquesta petita joia del barri, aquesta biblioteca que avui més que mai sentim impregnada de vostè. Perquè per vostè han passat els més de 10.000 volums de llibres que tenim, ha confeccionat l’arxiu i ha fet milers de les seves fitxes on descrivia aquets objectes meravellosos que són els llibres, als quals tant estimava. Em serà impossible no recordar-lo a la seva tauleta, al costat de a finestra que emmarca la Seu, a on precisament li vam dir adéu per última vegada. Em serà impossible no recordar-lo mesurant els llibres com un sastre bibliòfil per apuntar-ne les mesures. Els del barri recorden també moltes coses. M’han explicat que de jovenet caminava pel carrer mentre llegia, realitzant simultàniament les seves dues aficions preferides: llegir i caminar. Aquest potser ha estat l’únic esport de risc que ha practicat mai. Bé, l’únic no, ja que en aquella època fosca, aquella que la seva generació recorda amb tanta tristesa, va estar amb els que combatien als feixistes. Perquè vostè estimava la llibertat.

La biblioteca era la seva segona llar. Potser hauríem de dir la seva llar, ja que probablement la veia com una prolongació del seu piset del carrer Escodines i per això molts cops venia amb les sabatilles d’estar per casa. Costarà imaginar la biblioteca sense vostè. Em giro i m’estranya no veure’l teclejant la seva estimada màquina d’escriure que ha quedat orfe dels seus dits. I és que vostè va ser moltes coses: va ser un gran lector, un amant de la natura, un bon conversador, un bon fill, un bon espòs, un bon pare i un bon avi, però principalment va destacar en un fet. I es que vostè va ser un bon home. Gràcies.